DAFiTS:: Antropologia, Filosofia i Treball Social. URV

Inici Notícies Seminari Departamental de Recerca
Correu electrònic Imprimeix PDF

 

 

sdr logo
CALENDARI CURS 2014-15

 

file icon doc Calendari Seminari Dept de Recerca 2014-15.doc


 

Seminari Departamental de Recerca

Universitat Rovira i Virgili

Departament d’Antropologia Filosofia i Treball Social

i

Seminari d’Acompanyament

Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional (MAMSI)

 

 

CALENDARI CURS 2014-15

 

 

Sessió 1, 15 d'octubre del 2014, Arxiu d’Etnografia de Catalunya (aula 521) URV

16-18 h.

Dr. Joan Prat, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social

Universitat Rovira i Virgili

LA NOSTÀLGIA DELS ORÍGENS: XAMANS, GNÒSTICS, MONJOS I MÍSTICS

 

En el mite del Gènesi es parla d'una època de plenitud inicial i de la pèrdua de la mateixa com a conseqüencia de la caiguda. S'hi apunta, però, la possibilitat de retornar a la unitat inicial. Penso que al llarg de la història s'han dissenyat les quatre vies de les que tractarà la sessió: la xamànica, gnòstica, monàstica i mística.

 


Sessió 2, 12 de novembre del 2014, Arxiu d’Etnografia de Catalunya (aula 521) URV

16-18 h.

Dra. Susan Frekko, Goucher College (EUA)

LA PERTINENÇA SOCIAL A CATALUNYA: LLENGUA I RACIALITZACIÓ ENTRE FAMÍLIES ADOPTIVES I IMMIGRADES A BARCELONA

 

Aquesta recerca compara la immigració i l´adopció internacional a Catalunya, plantejant les possibilitats i els límits per a les persones amb trets físics diferenciadors de sentir-se i ser considerades catalanes. Aquests fenòmens paral·lels, que van experimentar un ´boom´ durant els anys 90 i fins a la crisi econòmica que va començar al 2008, presenten una oportunitat única per estudiar la diferència física i la creença en el poder de la llengua catalana com a força integradora. Aquesta pregunta és d´especial interès tenint en compte l´actual situació política i econòmica que viu Catalunya.

 


Sessió 3, 3 de desembre del 2014, Arxiu d’Etnografia de Catalunya (aula 521) URV

16-18 h.

Dr. Josep Martí, Consell Superior d’Investigació Científica (Barcelona)
DE L’ANORÈXIA NERVOSA A L’ANAIMIA

Abordaré la problemàtica de l’anorèxia nervosa des de la perspectiva teòrica de la presentació social del cos. Difícilment es pot arribar a entendre l’anorèxia sense tenir prou en compte els seus fonaments culturals que són precisament els que fan que moltes de les persones que l'experimenten no l’entenguin com a malaltia sinó com a estil de vida. Així, aquella perspectiva que conceptualitza l’anorèxia com a malaltia, com un comportament irracional entès dins d?una perspectiva dicotòmica cos/ment i focalitzada en l’individu-pacient pot resultar d?interès contrastar-la amb una visió més centrada en la dimensió cultural. Segons aquesta darrera visió, es pot entendre l’anorèxia com a estil de vida, com un comportament racional -tot i que extremadament nociu- que implica un joc constant i dialèctic entre el cos objectiu i el cos viscut, i que atorga agència a la persona anorèctica dins d’un complex marc de relacions socials.

 

 

Sessió 4, 18 de febrer del 2015, Arxiu d’Etnografia de Catalunya (aula 521) URV

16-18 h.

Dra. Montserrat Soronellas, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social

Títol de la xerrada

RURALITATS EMERGENTS, RURALITATS EXTREMES. IMAGINARIS I ESTRUCTURES DE LES RURALITATS ACTUALS

La presentació planteja la transformació de les societats rurals en els contextos de les societats occidentals sota la influència dels processos d’urbanització i metropolització desenvolupats al llarg del segle XXI. Les actuals societats rurals, en bona part, desagraritzades, han diversificat els recursos productius i reproductius, sovint per la via de la terciarització de la seva activitat. Durant la sessió es revisarà la tipologia diversa que s’amaga darrera del concepte de ruralitat i els imaginaris amb què la societat urbana construeix les realitats de la societat rural.

 


Sessió 5, 25 de març del 2015, Arxiu d’Etnografia de Catalunya (aula 521) URV

16-18 h.

Dra. Lina Casadó i Dra. Maria Jesús Montes, Departament d’Infermeria, Universitat Rovira i Virgili

EL DOLOR COM A PORTA D’ACCÉS A LES MICROPOLÍTIQUES DEL COS: ELEMENTS PER AL DISSENY D’UN PROGRAMA PER A LA PRESA DE DECISIONS COMPARTIDA EN LA CIRURGIA PER CÀNCER DE MAMA

 

Segons l'Organització Mundial de la Salut, el càncer de mama representa el 16% del càncer femení i cada any afecta 275.000 dones a la Unió Europea (EUROSTAT, 2009). El tractament del càncer de mama es basa en molts factors que tenen a veure amb el tipus i estadi evolutiu del càncer. El projecte “Experiencias y calidad de vida de mujeres diagnosticadas de càncer de mama” neix l’any 2011 arran de la necessitat d’indagar sobre els factors generadors d’ insatisfacció en dones que havien estat mastectomitzades i que van ser “reconstruides” – utilitzo el terme reconstruïdes per ser el que s’utilitza per part del personal sanitari – de forma immediata, es a dir en el mateix acte quirúrgic en el que es realitzava una mastectomia total. Es tracta d’un projecte d’investigació-acció-participativa que consta de quatre fases. En aquest projecte hem col·laborat el servei de ginecologia d’un hospital de Tarragona i el Departament d’Infermeria de la URV.

 

 

Sessió 6, 29 d'abril del 2015, Arxiu d’Etnografia de Catalunya (aula 521) URV

16-18 h.

Dr. Jordi Moreras, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social

LA MORT EN TRÀNSIT: LA REPATRIACIÓ DELS DIFUNTS COM A (DARRER?) RITUAL EN IMMIGRACIÓ

 

La teoria dels cicles migratoris reposa sobre el principi de la circularitat, que dóna per fet que el retorn és una part constitutiva de tota experiència migratòria. Hom deixa de ser migrant quan torna al seu origen, afirma aquesta teoria clàssica. No obstant, les dimensions de l'arrelament i inclusió social que aconsegueixen les families migrants, sembla posar en qüestió tal circularitat automàtica. Des d'aquesta perspectiva volem revisar la idea del retorn, que caldria entendre's en termes de reubicació. I ho farem analitzant la pràctica del repatriament del cos dels difunts migrats, entès com una de les darreres ritualitats desenvolupades en context migratori. Cóm entendre el retorn dels difunts per tal de ser inhumats en la terra on van néixer? Quines lleialtats i contradiccions d'expressen durant aquest procés? Quins deures comunitaris són apel·lats?

  Share

Biblioteca DAFITS

Romani, Oriol (1992). Drogodependientes: circuitos informales y procesos de integración social. Institut de Reinserció Social, IRES, Barcelona